, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo. Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]

Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]

Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]

Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]

En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues. Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella [...]

El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc. Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]

En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment. Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]

En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.  En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional: Ja voràs quin gatet tan bonic! Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]

Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest. Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]

. És útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple: en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.) en gentilicis femenins com ara [...]